L’ofici de ganiveter


historia1

L’ofici de ganiveter formava part del Gremi de Serrallers i Ferrers de Barcelona, fundat l’any 1380 pel rei Pere el Cerimoniós. Ganivets i tisores, dagues o espases curtes, no pas gaire perfectes, eren venudes i restaurades en els seus obradors.

A començament del segle XVI, els daguers formen el seu propi gremi, en què s’establia l’examen que els oficials havien de passar per arribar a tenir el grau de mestre i que consistia en un treball relacionat amb el gremi, “l’obra mestra”. No hi havia indulgència possible: el gremi havia de mantenir amb aquest examen la dignitat de l’ofici.

A mitjans del segle XIX arriba a Catalunya una nova tècnica per al tractament de les eines de tall d’acer amb la perfecció d’avui. Calgué que els daguers catalans completessin la seva formació a França per poder ser competitius.

Ramon Roca porta a Catalunya les noves tècniques europees


historia2

Aquest fou el cas de Ramon Roca i Santamaria, que aprengué el mestratge a Alemanya i a França i que, en tornar, obrí una botiga i un taller, el 13 de novembre del 1911, al número 10 de la plaça de Sant Josep Oriol, amb el seu germà Josep.

Ramon Roca, fill de Cardona, havia après l’ofici de daguer a Ripoll i al taller de dagueria del seu oncle, Joan Santamaria, al barceloní carrer d’Escudellers. El seu caràcter emprenedor el va portar a conèixer les noves tècniques al taller de Monsieur Avelin, a París, i a visitar les millors fàbriques de Solingen, dos centres capdavanters en aquest ofici.

L’experiència a l’estranger li va permetre d’ésser el primer en fabricar artesanalment navalles d’afaitar i bisturís d’alta qualitat. Per fer-ho, va encarregar a la casa Aubert Duval, de París, una enclusa especial, la mateixa que actualment presideix la botiga, a fi de satisfer la demanda dels clients professionals, i va iniciar la importació de peces europees de primera qualitat, tot obtenint una popularitat que es va estendre arreu del país.

Un nou nom per una botiga-taller avançada: la ganiveteria


historia3

L’any 1916 el negoci va ser traslladat al seu emplaçament actual, la plaça del Pi número 3. El consell de l’oncle va ser definitiu per a decidir-se per aquest local: “No dubteu: és davant d’una església”.

Els Roca van considerar que la nova tecnologia exigia un nom nou. Anomenaren la botiga “ganiveteria”, i no els clàssics “dagueria” o “eines de tall”. Aquest nou mot, traducció literal de cuchillería, va crear molt d’enrenou a la premsa, fins que la polèmica va quedar tancada amb un article de Rovira i Virgili que va convèncer tothom de la seva legitimitat.

En el rètol s’hi va afegir “Solingen París Barcelona”, en homenatge als dos grans centres de producció d’eines de tall i a que Barcelona, des de la instal·lació dels germans Roca, podia aspirar a competir amb ells. És per això que l’establiment també fou conegut com Can Solingen.

Una botiga concebuda com un ampli aparador


historia9

Es diu que el mateix Ramon Roca va dibuixar els plànols de la botiga, que es va decorar imitant l’estil vienès propi d’establiments estrangers del mateix ram. Arcs sinuosos, ovals, garlandes i sanefes de flors geometritzades conformàven el seu interior, fruit de la destresa del fuster Viñoli.

Va ser concebuda per a facilitar l’accés visual a la gran varietat de productes exposats, mitjançant vitrines i mostradors de vidre que s’han convertit en un dels seus signes d’identitat. Els seus aparadors mostren els articles d’una manera artística i, a l’hora, didàctica, explicant per què serveixen i com usar-los, i presentant les novetats de les firmes internacionals més prestigioses.

Des de llavors no ha canviat gaire. Diverses renovacions han conservat la decoració original, que li dóna el seu caràcter singular. De les cadires pròpies d’abans que donaven ocasió als clients a passar-hi una bona estona fent tertúlia se n’han preservat dues, en lloc preferent. Al llindar de la porta, el pas dels anys i dels clients no ha esborrat el reclam “Casa de confiança”.

Josep Roca importa el més selecte de les principals firmes europees


historia5

La greu epidèmia de grip del 1918 va tenir una de les seves víctimes en Ramon Roca, dos anys després d’inaugurar la Ganiveteria. Del negoci es va fer càrrec el seu germà Josep, amb només divuit anys, i la seva dona Caterina Cassola i Solà, que li van donar una nova orientació, millorant la seva imatge i iniciant la seva difusió publicitària per tot el país.

El relleu progressiu de les eines de tall artesanals per formes de producció industrial encara més perfeccionades els va decidir, sense abandonar el taller propi, a accentuar la importació de les millors fàbriques europees i en especial dels articles produits a Solingen, que des d’aleshores són la gran aportació de la casa al mercat barceloní.

Fou Josep Roca qui va introduir a Barcelona, cap els anys trenta, les millors coberteries d’acer inoxidable suec, fet insòlit al nostre país, on no es van començar a fabricar fins a la dècada dels anys cinquanta. També, articles d’afaitar i manicura de firmes com Carl Rader, Richard Herbez i Henckels d’Alemanya; Rogers d’Anglaterra; Esquilstuna de Suècia; Louis Minel de França…

El relleu generacional adapta Ganiveteria als canvis


historia6

La Guerra Civil i la postguerra van tancar les portes a la importació. La casa va consolidar la marca Roca gràcies a la col·laboració de fabricants nacionals com Bueno Hnos. i Fills de Pere Ramon d’Olot, i a la especialització dels seus treballadors. El taller va continuar oferint servei de reparació i fabricació de peces per encàrrec.

Dècades més tard, va poder reprendre el contacte amb els seus proveïdors d’abans. Mª Roser i Montserrat, les filles de Josep Roca, van iniciar una nova renovació de la botiga, recuperant les rajoles secesionistes de la seva façana i acondicionant-la als nous usos de la clientela. La Mª Roser va assumir l’atenció dels clients, del personal i la imatge de la botiga. La Montserrat es va fer càrrec dels aparadors i de tot el referent a l’aspecte més tècnic: relació amb fabricants, tallers, clients professionals, etc.

Barcelona li rendeix homenatge en el seu LXXVè aniversari


historia7

El dia de Sant Eloi –1 de desembre– del 1986 va tenir lloc a la botiga la celebració del LXXVè Aniversari de la seva fundació. Va ser un veritable homenatge a l’establiment i a l’esforç de dos generacions fidels al negoci, pares i filles. A l’acte concorregueren representants culturals i professionals de la ciutat, veïns i coneguts, i la premsa i la televisió en van fer ressò.

Durant l’acte es va presentar el primer llibre de signatures, avui en dia testimoni de nombrosos col·laboradors, clients, amics i visitants cèlebres que havien passat per l’establiment. S’inicià així una nova cortesia, la de lliurar cada any als clients un calendari de butxaca amb motius referents a la botiga o bé al propi ofici.

La nova etapa de la Ganiveteria Roca S.A.


historia8

El 17 de maig de 1990 moria Josep Roca. Restà la direcció de la botiga en les filles, que ja n’eren administradores des de l’any 1981, quan es va constituir el negoci en S.A. Un any més tard, el 1991, van ser guardonades amb el premi PIMEC a les dones empresàries.

Li va arribar també l’hora a la renovació de l’equip, a causa de la jubilació dels antics empleats. La Mª Roser i la Montserrat s’encarregaren de formar als nous dependents.

L’entrada al Mercat Comú va significar l’oportunitat de visitar les fires internacionals de Franckfurt i Milà: noves transaccions sense intermediaris que limitessin l’assortiment de gènere i encarissin el preu, i nous contactes amb firmes com Draizack, Dovo i Dreitrum d’Alemanya; Omega i Montana d’Itàlia, i Fiskars de Finlàndia, amb ganes de disposar d’una finestra-aparador com és Ganiveteria Roca a la ciutat de Barcelona.

Segle XXI, nova administració per un grup de ganiveters


historia4

Des de l’any 2000 Ganiveteria Roca ha passat a ser administrada per un grup de ganiveters de sòlida tradició en l’ofici. S’ha iniciat, així, una nova etapa de futur a l’entrada del nou segle, respectuosa amb la trajectòria del negoci.

Una trajectòria que permet entendre el que representa, avui, l’existència d’una botiga en ple funcionament, que ha sabut fer compatible la tradició artesana –que avaluava per damunt de tot l’obra ben feta–, amb la modernització de l’ofici obert a les noves tècniques, d’acord amb l’evolució dels temps.

Actualment, constituïda com S.L., continua el seu reconeixement com botiga d’articles especialitzats, per exemple, és l’únic punt de venda dels ganivets de Michel Bras a Espanya.